Aquest bloc seria un exemple d'això. És un espai on les muses passen de llarg. En realitat només ajuda a un de nosaltres, a priori, doncs, és una situació totalment injusta, però la realitat és més trista. Pel que fa al meu cas no tinc res a dir. He rebut un missatge, col·lectiu, en el que es demanava que participéssim aquí. Ho estic fent. Però en realitat no he dit res. Potser és el nom del bloc, i és que som estudiants, d'història, és a dir, avorrits, i un és avorrit quan no té que dir, o no sap com dir-ho.
Ser un estudiant d'història implica coses d'aquestes. Ets per definició estrany. I és que a qui se li acut en un món com l'actual estudiar història? Doncs a ben poca gent. Malauradament les nostres classes estan gairebé buides. I naltrus què fem? Accentuar aquest fet. Fem un bloc que es diu avorrit on no diem res. Fins i tot estem orgullosos.
Espero haver quedat a l'alçada i haver-vos avorrit molt.
Una abraçada atòmica supersònica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario